Escena Prínceps
Sonen dues fanfares. És un altra part del bosc. El PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS travessa l'escena amb posat desesperat. Es troba amb el PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL.
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: Ah, ets aquí, germanet. El pare i jo ens preguntàvem on havies anat.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS: He estat tota la nit buscant... la donzella.
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: La donzella?
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS: La preciocitat que ha estat ballant amb mi tota la nit.
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: I on ha anat?
La FORNERA apareix caminant; en veure els prínceps, s'amaga darrere d'un arbre i escolta.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS: Ha desaparegut, com la rosada de l'alba.
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: Doncs era prou bonica.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS: La més bonica.
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: Bé, d'això, no n'estic tan segur. T'he de confessar que jo també he trobat una preciosa damisel·la. Viu aquí, al mateix bosc.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS (incrèdul): Al bosc?
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: Sí! A capdamunt d'una torre que no té porta ni escales.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS: On?
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: A dues llegües d'aquí, cap a l'est, just després del turó de la molsa.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS: I com t'ho fas per visitar-la, si no hi ha porta?
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL: Em planto sota la torre i crido: <<Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva trena fins a mi>>. I aleshores ella estén la trena més llarga i ufanosa que mai no hagis vist -de cabells daurats com el blat- i jo m'hi enfilo.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS (comença a riure histèricament): Rapunzel! Rapunzel! Quina mena de nom és aquest? Ets un mentider! Mai no he sentit res de semblant.
PRÍNCEP DE LA RAPUNZEL (a la defensiva): Dic la veritat! La meva damisel·la és tan real com la teva. Una noia que fuig d'un príncep? Ningú no fugiria de nosaltres.
PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS (seriosament): Doncs n'hi ha una que sí.
Música.